Calafell: la renaturalització de la platja no es pot fer a costa de la seguretat jurídica dels seus veïns

Calafell està vivint aquests dies un intent de transformació de la seva façana marítima que, sota el paraigua de la "renaturalització" i la sostenibilitat, planteja preguntes legítimes que l'Ajuntament encara no ha respost amb la claredat que la ciutadania mereix. El projecte europeu "Dunes Dual" (Dunes Urbanes per a l'Adaptació del Litoral), cofinançat per la Unió Europea i liderat per la Universitat de Girona, ha aconseguit aportar uns dos mil metres cúbics de sorra recuperada de forma natural en diferents trams de la platja, però són sense cap mena de dubte insuficients si tenim en compte la longitud de la platja: uns cinc quilòmetres. Qüestionem que aquest èxit parcial i localitzat s'utilitzi com a coartada per estendre la deconstrucció del Passeig Marítim a trams on no existeix el mateix risc estructural que va portar a actuar a la Plaça del Mil·lenari, i sense obrir abans un debat honest sobre el que això pot significar per a la seguretat jurídica de centenars de propietaris de primera línia de mar.

Estem davant d'un ecosistema urbà, no d'una platja verge

Les dunes són defenses eficaces en el cas de platges verges i sistemes oberts on el vent i el mar disposen d'espai per retrocedir i avançar lliurement. La platja de Calafell, en canvi, és una platja urbana, encaixonada entre el mar i una densa primera línia d'edificis i comerços. En aquest escenari pretendre que la natura s'autoreguli en retirar el formigó és una utopia perillosa. Hi ha literatura tècnica i algunes experiències internacionals de renaturalització dunar aplicades amb èxit en contextos urbans, però creiem sincerament que aquesta tècnica no funcionarà a la nostra platja. Per això llancem una pregunta molt concreta que l'Ajuntament hauria de respondre abans d'actuar: quant espai real necessita el sistema dunar per estabilitzar-se en un tram tan estret com el nostre, i què passa amb el passeig de vianants i l'accés als negocis mentre aquest sistema madura? Sense aquesta resposta, avançar a base de retirar trams de passeig sense un calendari ni un criteri tècnic públic és, com a mínim, una forma arriscada d'improvisar sobre la marxa.

La Plaça del Mil·lenari: una actuació d'emergència que no hauria de servir d'excusa per a tota la resta 

Cal reconèixer que l'enderroc parcial de la Plaça del Mil·lenari no va ser cap caprici municipal: va ser una actuació d'emergència ordenada pel Servei de Costes del Ministeri per a la Transició Ecològica, després de constatar que l'estructura corria risc real de col·lapse per l'impacte de les onades, quan la platja havia perdut gairebé 100 metres de sorra en poques dècades. Ningú discuteix que, davant d'un risc d'enderroc que pot posar en perill la vida de la ciutadania, s'hagués d'actuar com es va actuar.

El que sí que és discutible és que el regidor d'Ecologia Urbana hagi donat per fet, sense data ni calendari, que "caldrà fer" més demolicions a la resta del Passeig, extrapolant el criteri d'emergència d'un punt molt concret, amb danys estructurals importants, a la totalitat d'una infraestructura que dóna servei a milers de residents, comerços i visitants. Demanem a l'Ajuntament que, si va a proposar noves actuacions de deconstrucció en altres trams, ho faci presentant els mateixos informes tècnics de risc estructural que van justificar l'actuació del Mil·lenari, i no com una conseqüència automàtica d'un únic precedent puntual.

El risc real: la Llei de Costes i la seguretat jurídica de la propietat 

Aquest és el risc real: l'impacte de la Llei de Costes sobre la propietat privada en el cas de modificar el passeig. Aquesta hauria de ser la preocupació dels veïns de Calafell, i no és una hipòtesi. Al nostre municipi ja existeix un antecedent: un procediment administratiu en marxa ara mateix.  

El Servei Provincial de Costes a Tarragona té obert, en informació pública durant el 2026, un expedient de rectificació del desllindament d'uns 390 metres de costa al mateix port de Segur de Calafell (ref. DES01/97/43/0070-DES04/01), en paral·lel a un altre expedient similar de 300 metres a Altafulla. No cal buscar precedents llunyans.

Convé explicar quin és l'impacte real. L'aprovació d'un desllindament no significa la demolició automàtica del que quedi dins del Domini Públic Marítim-Terrestre (DPMT): la Llei de Costes reconeix als propietaris afectats un dret de compensació, que a la pràctica es tradueix en una concessió administrativa de fins a 75 anys. El que sí que implica, i aquí rau el problema, és la pèrdua de la propietat plena, la substitució d'un dret de propietat per un dret d'ús temporal, i una devaluació de l'immoble gairebé immediata al mercat immobiliari, a més de restriccions a la reforma i ampliació de comerços i habitatges. El mateix Ministeri evita parlar d'"expropiació" i prefereix el terme "expropiació constitucional", la qual cosa dóna una idea de com resulta de polèmic jurídicament aquest mecanisme. El Senat va aprovar el 2026 una moció demanant una moratòria dels desllindaments a tot Espanya, precisament per la inseguretat jurídica que genera.

No diem que retirar un tram de passeig provoqui de forma automàtica i directa una revisió del desllindament: els desllindaments es revisen per criteris tècnics de dinàmica litoral acumulats durant anys, no per una sola obra. Però sí que som del parer que reduir la protecció física del front marítim i facilitar que la línia de sorra avanci cap a les façanes augmenta, a mitjà termini, la probabilitat que aquest avanç es tradueixi en una nova línia de desllindament més propera als edificis. És un risc real, mesurable i no una fantasia catastrofista.  

El que ja ha passat al Baix Penedès i al Tarragonès 

El cas més contundent no està a Calafell, sinó a pocs quilòmetres: al Delta de l'Ebre hi ha expedients de revisió de desllindament actius a Amposta, Sant Jaume d'Enveja, La Ràpita i Deltebre, amb propietaris que han presentat al·legacions formals denunciant "inseguretat jurídica absoluta" i el mateix PP demanant al Congrés i al Senat que es paralitzin. I a Roda de Berà, l'Ajuntament ha aprovat el 2026 el desmantellament del tram central del seu passeig marítim, amb un cost d'1,4 milions d'euros, perquè va vèncer la concessió que l'Estat va atorgar a la Generalitat als anys 90. El passeig desapareixerà tot just trenta anys després d'haver-se construït. A Altafulla la revisió del desllindament després dels temporals va deixar habitatges consolidats en una situació de vulnerabilitat jurídica que ha forçat els veïns a emprendre batalles judicials massives. Són exemples que demostren que la retirada d'infraestructura litoral, una vegada iniciada, genera dinàmiques administratives i econòmiques difícils de revertir.

L'alternativa: avaluar les diferents solucions, els seus impactes i els seus costos 

L'Ajuntament sembla estar més preocupat per deconstruir patrimoni públic que per preservar-ho mitjançant la implantació de dics submergits o geotèxtils. Hi ha solucions intermèdies entre el formigó i la renaturalització total, i creiem que l'Ajuntament les hauria d'estudiar amb la mateixa serietat amb què ha apostat per les dunes. La costa del Llenguadoc, a França, fa des del 2013 que utilitza tubs geotèxtils submergits davant de la platja del Lido, entre Sète i Marseillan, situats a uns 300-350 metres de la costa: la barrera redueix l'energia de les onades abans que arribin a la sorra i permet que aquesta es meva sedimenti de forma natural, sense necessitat de retirar els passejos existents. És una tecnologia reversible, de baix impacte visual una vegada submergida, i substancialment més barata que els espigons de roca tradicionals.

Seria injust, tanmateix, presentar els espigons i dics submergits com una solució sense contrapartides: la enginyeria costanera documenta que aquestes estructures rígides, si no es dissenyen amb cura, poden desplaçar l'erosió cap als trams de costa contigus en lloc de resoldre-la, com ha passat en altres litorals. El nostre argument no és que l'enginyeria dura sigui perfecta, sinó que, en un tram tan estret i urbanitzat com el de Calafell, una solució localitzada i reversible pot ser preferible a desmantellar un passeig que protegeix milers de residents i comerços, mentre el sistema dunar acaba de demostrar que pot sostenir-se per si sol en un espai tan limitat.

En aquesta mateixa línia, el Maresme fa anys que combina espigons amb aportacions de sorra per cel·les entre els ports del Masnou i Premià de Mar, i Torredembarra ha assajat fórmules mixtes de protecció tou i gestió de corrents. Cap d'aquests casos és una solució màgica ni definitiva, però demostren que hi ha més opcions que el binomi "tot formigó" o "tot dunes" que el debat públic a Calafell sembla plantejar.

Exigim tots els esforços per salvar el Passeig Marítim. No hem d'oblidar que el nostre passeig és, si no el més llarg de tota Catalunya, un dels més llargs. Amb poc més de cinc quilòmetres de longitud uneix de forma continuada els diferents sectors del litoral del municipi: Calafell Platja, la platja de l'Estany i Mas Mel i la Platja de Segur de Calafell.   

Què demanem 

Des del Grup Opinió Calafell no demanem paralitzar sense més el projecte Dunes Dual, que té una base científica seriosa i resultats parcials verificables. Demanem:

• Que qualsevol nova actuació de deconstrucció del Passeig Marítim es justifiqui amb informes tècnics públics de risc estructural equivalents als que van motivar aquella actuació, i no com una extensió automàtica del mateix criteri. 
• Que l'Ajuntament informi amb transparència els propietaris de primera línia de mar sobre l'expedient de rectificació de desllindament ja obert al port de Segur de Calafell, i sobre qualsevol altre que pugui afectar el municipi en el futur. 
• Que s'estudiïn amb la mateixa serietat pressupostària i tècnica alternatives d'enginyeria híbrida com són els tubs geotèxtils submergits o els espigons de baix impacte abans de continuar retirant trams de passeig. 
• Que s'obri un procés de participació ciutadana real, amb tota la informació tècnica i jurídica sobre la taula, abans de prendre decisions que afecten de forma directa el patrimoni i el futur de milers de famílies i negocis de Calafell.      

Calafell mereix protegir el seu litoral i protegir aquells que hi viuen i en viuen. Aquesta és una de les tasques de l'Ajuntament i ho ha de fer comptant amb l'opinió de la ciutadania a través d'un debat amb informes tècnics i amb dades verificables, amb transparència i sense dreceres.

Grup Opinió Calafell 

gocalafell.com